Antics documents de llengua catalana
i
Reimpressió de les Homilies d'Organyà

per

Joaquim Miret i Sans

Doctor en Dret Civil i Canònic
Acadèmic numerari de la Reial Academia de Bones Lietres de Barcelona
Membre de l'Institut d'Estudis Catalans
Corresponent de la Reial Academia de l'Historia
Corresponent de la Reial Academia Sevillana de Bones Lietres

BARCELONA

Impremta de la Casa Provincial de Caritat
Carrer de Montalegre, 5

1915




ANTICS DOCUMENTS DE LLENGUA CATALANA

En la perllongada encerca de documents dels segles Xè al XIIIè escrits en català, sempre havem procurat aplegar els de caràcter privat o atorgats per particulars, fugint dels de les cancilleríes i dels lletrats com a més fidels reveladors aquells de la parla popular o corrent de son temps.

La nova col.lecció que ara donem a l'estampa pertany a la mateixa mena. En sa gran part provenen de la secció de pergamins Monacals, de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i dels pergamins sense classificar de l'Arxiu de la Seu de Barcelona. Són tan pocs els documents en vulgar encara en la XIIIa centuria, que, de més de 3,500 pergamins que acabem d'examinar en el segón dels esmentats arxius, pertanyents tots a contractes entre particulars, i tots de la citada centuria, no arriven a una vintena els redactats en català. Ja vàrem advertir en el nostre treball presentat al Congrés de la Llengua Catalana, que, del primer miler de pergamins del temps de Jaume I, conservats al'Arxiu de la Corona d'Aragó, únicament eren tres els escrits en vulagar. Podem assegurar que fins al regnat de Jaume II, o sia fins a les darreríes del segle XIIIè, la proporció dels documents en català respecte dels llatins en els gran dipòsits documentals no passa mai de l'hu per cent.

Això sol ens demostra l'interès i la valúa d'aquestes col.leccions d'escriptures atorgades entre particulars, per arribar, en dia no llunyà, a la formació del Corpus dels documents de llengua catalana.

Les nostres col.lecions són les següents: El més antig text literari escrit en català, precedit per una colecció de documents dels segles XIè, XIIè, i XIIIè, en la "Revista de Bibliografía Catalana", any IV, n.° 7, corresponent a 1904 (Barcelona, 1907). -- Patrius Sermo, documents en català vulgar del temps del rei en Jaume I, en el volum del "Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana", celebrat a Barcelona en 1906 (Barcelona, 1908). -- Documents en langue catalane, haute vallée du Sègre, XIè - XIIè siècles, en la "Revue Hispanique", volum XIX (New York-París, 1908). -- Aplech de documents dels segles XIè y XIIè per a l'estudi de la llengua catalana, en "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona", volum VI (Barcelona, 1911-12).--Pro Sermone plebeico, en "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras, volum VII (Barcelona, 1913-14). La col.lecció que ara publiquem és doncs, la sexta; i repetim ací els facsímils en fotograbat donats en el darrer dels esmentats treballs, per fer-ne un tiratge més acurat.

Es de desitjar que els investigadors tinguin present aquest aspecte de la contribució a l'estudi del passat de Catalunya, l'aportació d'escriptures no subjectes a formularis immutables o a patrons de cancillería, per a constituir el Corpus de documents de la llengua catalana. L'Alart ja deia, més de trenta anys enrera, que el progrés de nostra parla dèu cercar-se en contractes particulars: "c'est surtout dans les donations, ventes, testaments et autres actes de la vie privée, que l'on surprend à chaque pas la langue catalane parlée, sans que le latin qui la recouvre puisse en déguisser les formes ou la couleur". I més avall afegeix: "il faut donc, pour l'histoire de la langue, recourir avant tout aux testes originaux dont la date est parfaitement sure, si l'on veut suivre et étudier les origines, la formation, les variations, les progrès et les formes diverses des mots et de la suntaxe".

Això darrer no ho creiem prou exacte; encara que siguin documents sense data, si's veu que són perfectament autèntics, els caràcters extrínsecs conserven concordançca, i pot aproximar-se, per altres documents atorgats per les mateixes persones, la data entre termes de vint o trenta anys, aitals documents conserven igual interès i tota la valúa per l'estudi filològic i per l'historia de la llengua.En la present col.lecció molts dels documents no tenen data, i no obstant se pot, sense cap pôr, senyalar-la, a cada hun, amb una regular aproximació.

Podríem augmentar la present serie de documents de llengua amb alguns dels publicats ja en nostre treball Los noms personals y geogràfichs de la encontrada de Terrasa en los segles Xè y XIè (Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona", núms. 55 i 56, any 1914); però ens limitarem a cridar l'atenció del lector sobre aquella col.lecció de 152 escriptures i destinarem avui el lloc a nous textes.

Acabarem la present col.lecció amb la reimpressió de les Homilies de quaresma, atrobades a la iglesia d'Organyà, no solament per resultar ja avui difícil d'adquirir la primera edició feta en la "Revista de Bibliografía catalana", sinó per col.locar deguadament el full que, descobert amb posterioritat, tingué que donar-se com apèndix llavors, i, ademés, per fer-hi lleugeres correccions.

Tant la descripció i observacions sobre les Homilies d'Organyà, com les dels setze documents amb facsímils reproduits ací del "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras", se trobaràn, naturalment, en el lloc de la primitiva edició. Ací no fem més que la transcripcuó simple del document o del fragment de document quan el facsímil és parcial. Els dos darrers facsímils són inèdits, tant la Remembranza que fa Na Bondía dels crèdits que té contra. En Bernat Eimeric (de mitjans dels segle XIIIè) com la plana 13, pertanyent al fragment descobert posteriorment de les esmentades Homilies de quaresma. Les altres mostres gràfiques de dites Homilies poden veure's en la "Revista de Bibliografía catalana", n° 7, any 1904. La transcripció de la plana 13, objecte del present facsímil, ja és troba en el text complert que reproduim.

I


Escriptura de venda de 23 de juny de 973 (9 calendes juliol, any 19 del rei Lotari); de l'arxiu del Monastir de Sant Llorenç del Munt, avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó:

"In nomine Domini ego Suniario vinditor sum tibi Bago et uxori sue Todesera emtores..... vindimus vobis mulino meo proprio in uno die et una nocte..... in comitatum barchinonense intus in villa vocitata Goncheras (¿Junqueras?) et afrontat ipso mulino..... de oriente in ipsa pena que dicunt ad ipsas esplugas vel in ipso alueo ripullo..... in precium solidos IIII. et migo....."

II


Escriptura de venda de 7 d'abril..... té esborrat l'any del regnat de Lotari (entre 956-986); del Monastir de Sant Llorenç del Munt, ara a l'Arxiu de la Corona d'Aragó:

Susana ven a Ermengarda "..... casa et molino cum sua resclausa et suum regum et subtus regum et solos et supraposito et suum encauum et suas molas et suos ferros....."




Antics documents de llengua catalana
i
Reimpressió de les Homilies d'Organyà
per
Joaquim Miret i Sans
Barcelona
Impremta de la Casa Provincial de Caritat
1915

Internet
1996

Rutgers University Libraries
PC3802.M5


Omnipædia Polyglotta
Francisco López Rodríguez
[email protected]